Estudis genètics per Panells NGS
Panell de eritrocitosis Congènita / Policitèmia Familiar (Codi 10050)

NGS-10050-v15
BPGM EGLN1 EPAS1 EPOR
JAK2 SH2B3 VHL

La policitèmia familiar o eritrocitosis congènita és un trastorn hematològic hereditari, que es caracteritza per una elevada massa absoluta de glòbuls vermells causada per una producció incontrolada de glòbuls vermells. La prevalença és desconeguda. El trastorn hematològic està present des del naixement però els símptomes clínics, en cas de desenvolupar-se, poden descobrir-se en qualsevol moment durant la infància o l’edat adulta. Els símptomes clínics inclouen mal de cap, marejos, epistaxi i dispnea d’esforç.

 

A la policitèmia primària familiar ni a la policitèmia secundariano hi ha una propensió a la transformació leucèmica o al desenvolupament d’altres neoplàsies mieloproliferatives, però estan associades a un alt risc de trombosi i mortalitat vascular en l’edat adulta (Carlo, 2005).

 

Les manifestacions hematològiques inclouen la presència d’una eritrocitosis aïllada sense evolució cap a una leucèmia o altres trastorns mieloproliferatius, absència de esplenomegàlia, recompte normal de glòbuls blancs i de plaquetes, i baixos nivells d’EPO en sèrum (en policitèmia familiar primària) o normals o alts (en policitemias familiars secundaris).

 

El diagnòstic diferencial inclou la policitèmia vera que pot excloure sobre la base de l’absència de mutacions en el gen JAK2 (9p24).

 

La policitèmia familiar està causada per mutacions en diferents gens:

 

Policitèmia familiar primària o eritrocitosis familiar tipus 1 és deguda a mutacions en el gen del receptor de l’EPO (EPOR; 19p13.3-p13.2). Les mutacions en EpoR comporten una hipersensibilitat a la EPOy provoquen que el receptor estigui constantment activat per estimular la producció de glòbuls vermells a partir de cèl·lules progenitores eritroides, impedint que hi hagi un mecanisme de desactivació. L’herència és generalment autosòmica dominant encara que s’han registrat casos esporàdics. S’han descrit almenys 14 mutacions en famílies no emparentades (single families). El diagnòstic es basa en l’evidència de trobar familiars amb eritrocitosis aïllada sense esplenomegàlia, baixos nivells d’EPO en sèrum, afinitat normal de l’hemoglobina per l’oxigen i progenitors eritroides en la medul·la òssia que exhibeixen una hipersensibilitat a l’EPO.

 

La policitèmia associada a la síndrome de Von Hippel-Lindau o Policitèmia de Chuvash o eritrocitosis familiar tipus 2 és deguda a mutacions en el gen VHL (3p25). És un trastorn autosòmic recessiu caracteritzat per augment de la massa de glòbuls vermells, augment dels nivells sèrics d’eritropoetina (EPO) i afinitat normal a l’oxigen. La eritrocitosis familiar-2 té característiques tant de eritrocitosis primària com a secundària (Prchal, 2005).

 

La eritrocitosis familiar tipus 3 és un trastorn autosòmic dominant a causa de mutacions en el gen EGLN1 (1q42). Els nivells d’EPO en aquests pacients són inadequadament normals (Ladroue et al., 2008).

 

La eritrocitosis familiar tipus 4 és un trastorn autosòmic dominant caracteritzat per l’augment de la massa sèrica de glòbuls vermells i la concentració d’hemoglobina i eritropoetina (EPO) sèrica elevada.Es causa de mutacions en el gen EPAS1 (2p21) que codifica per a la proteïna HIF2A (Percy et al., 2008).

 

Referències

  • Cario, H. Childhood polycythemias/erythrocytoses: classification, diagnosis, clinical presentation, and treatment. Ann. Hematol. 84: 137-145, 2005. [PubMed: 15599750]
  • de la Chapelle, A., Sistonen, P., Lehvaslaiho, H., Ikkala, E., Juvonen, E. Familial erythrocytosis genetically linked to erythropoietin receptor gene. Lancet 341: 82-84, 1993. [PubMed: 8093406]
  • Ladroue, C., Carcenac, R., Leporrier, M., Gad, S., Le Hello, C., Galateau-Salle, F., Feunteun, J., Pouyssegur, J., Richard, S., Gardie, B. PHD2 mutation and congenital erythrocytosis with paraganglioma. New. Eng. J. Med. 359: 2685-2692, 2008. [PubMed: 19092153]
  • Pastore, Y., Jedlickova, K., Guan, Y., Liu, E., Fahner, J., Hasle, H., Prchal, J. F., Prchal, J. T. Mutations of von Hippel-Lindau tumor-suppressor gene and congenital polycythemia. Am. J. Hum. Genet. 73: 412-419, 2003. Note: Erratum: Am. J. Hum. Genet. 74: 598 only, 2004. [PubMed: 12844285]
  • Percy, M. J., Furlow, P. W., Beer, P. A., Lappin, T. R. J., McMullin, M. F., Lee, F. S. A novel erythrocytosis-associated PHD2 mutation suggests the location of a HIF binding groove. Blood 110: 2193-2196, 2007. [PubMed: 17579185]
  • Percy, M. J., Furlow, P. W., Lucas, G. S., Li, X., Lappin, T. R. J., McMullin, M. F., Lee, F. S. A gain-of-function mutation in the HIF2A gene in familial erythrocytosis. New Eng. J. Med. 358: 162-168, 2008. [PubMed: 18184961]
  • Prchal, J. T. Polycythemia vera and other primary polycythemias. Curr. Opin. Hemat. 12: 112-116, 2005. [PubMed: 15725900]